divendres, 6 de maig de 2016

A punt d´estrena, de la Maria Carme Roca




Títol: A punt d’estrena
Autora: Maria Carme Roca
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 576
ISBN: 978-84-664-1797-6


Sinopsi

L’Eulàlia Rovira és una maniquí barcelonina cotitzada i de referència. La seva vida personal, en canvi, és un enfilall de desencerts. Per això ha decidit separar-se del marit, que cada dia que passa descobreix que se li fa més desconegut i inquietant. 


Com ha arribat a aquesta situació? Encara que de portes enfora ara sembla que la vida li somrigui, n’ha passat de tots colors amb una infantesa malaltissa, la guerra civil i una família difícil que es divideix entre Barcelona i Manresa. Però si la seva àvia, que viu ancorada en el passat, guarda un secret, ella sempre ha tingut un somni des de petita: el desig de convertir-se en una gran maniquí. I és que des que té ús de raó, l’Eulàlia s’ha interessat pel món de la confecció i les passarel·les, i es quedava extasiada llegint les pàgines de la revista il·lustrada Jorba. Les circumstàncies la duran a treballar de dependenta a Can Jorba i a participar en les desfilades de prêt-à-porter que el magatzem organitza per mostrar els models que s’hi confeccionen. I, per què no admetre-ho, l’elegància natural que captiva els creadors de moda li permetrà fer les primeres passes cap a una vida plena de somnis i il·lusions a punt d’estrena.


A punt d’estrena ens parla de la dificultat de conviure, de passions contraposades i del preu a pagar quan es persegueixen els ideals propis. No podràs deixar de llegir-la.



L´autora




Maria Carme Roca (Barcelona, 1955), historiadora i filòloga, des de l’any 1997 es dedica professionalment a l’escriptura. D’ençà d’aleshores ha publicat una cinquantena de llibres. La seva obra s’adreça tant al públic infantil i juvenil com a l’adult. La passió que sent per la literatura i la història fa que sovint les uneixi i escrigui novel·la històrica. L’any 2006 va guanyar el “Premi Nèstor Luján” amb Intrigues de palau. Les seves novel·les El monestir proscrit (2008), Barcino (2009), Escollida pels déus (2011) i L’enigma Colom (2014) han captivat milers de lectors.

www.mcarmeroca.cat
@MCarmeRocaCosta


Les meves impressions

Quines ganes tenia de llegir alguna novel·la de la M. Carme Roca! Encara no entenc per què no ho havia fet abans. Només amb la introducció A punt d’estrena, ja vaig veure de seguida que la M. Carme era una mestra de la narrativa, i la veritat és que em vaig quedar amb la boca oberta. Únicament amb 6 pàgines i 2 pinzellades, va aconseguir que entrés directament al món de l´Eulàlia, la nostra protagonista, que fos conscient de la seva situació actual: casada, insatisfeta i infeliç, a punt de separar-se del seu marit, i em vinguessin unes ganes terribles de saber tota la seva història. 


En aquesta novel.la dividida en 4 grans parts i distribuïda en 72 capítols, tots ells encapçalats per títols sempre referents al món de la moda i la confecció (com “Descarada, atrevida combinació blau cel”, “Inesperat cop de tisores”, “Brodar les mentides” o “Silueta allargada, petjada funesta”), l´autora ens explica la vida de l´Eulàlia des del 1940 fins al 1959. Des de ben petita, ha estat obligada a fer llit per les malalties que ha anat encadenant, i la única distracció que ha tingut són unes revistes de moda que li permetien somniar desperta: algun dia, ella també arribaria a ser una gran maniquí. 


L´Eulàlia pertany a una família força ben acomodada de Barcelona i molt relacionada també amb Manresa, on hi té els avis paterns, i que és la ciutat origen dels Jorba, propietaris d´una de les empreses més importants del moment del panorama tèxtil i que tindrà un paper important en la vida d´ella mateixa i de la seva família. 


 


De la mà de l´Eulàlia i dels magnífics personatges secundaris de l´obra com, per exemple, els seus pares, l´àvia Consol, la fidel serventa Fina, el senyor Saturnino, els seus germans, els pretendents que es queden pel camí, les seves amigues i molts d´altres, serem testimonis directes de les conseqüències de la guerra civil (fam, vida duríssima, estraperlo), dels enfrontaments polítics entre franquistes i catalanistes, de les (moltes vegades) tibants i complicades relacions familiars, de la importància de mantenir les aparences, de la Barcelona gris i comercial de l´època, de la visió que se´n tenia de la moda i el glamur en aquell temps... 


M´agradaria anotar que el concepte de maniquí dels anys 40 i 50 no era el mateix que el de model que tenim avui en dia. Una maniquí era una jove al servei del creador, anònima, que moltes vegades desfilava per amor a l´art en les passarel·les de reconeguts magatzems com els de Can Jorba. Aquest ofici no estava ben vist i les maniquins distaven molt de posseir l´estatus de dives de “Hollywood” del què gaudeixen les top-model actuals.


L´Eulàlia, una dona forta i amb caràcter, (com els personatges femenins que m´agraden a mi),  lluita pel seu objectiu durant tota la seva vida i aconsegueix el seu somni de ser una cotitzada maniquí treballant per al gran Manuel Pertegaz. (Això us ho puc dir perquè apareix al subtítol del llibre: “De Can Jorba a Pertegaz. El somni d´una maniquí”). Evidentment, la nostra heroïna haurà de viure experiències complicades i fer grans sacrificis per aconseguir el seu màxim anhel, patint una contínua evolució i creixement personals. 




Sabeu què m´ha agradat més, a banda del fet que la M. Carme sigui una narradora esplèndida? Els detalls de la novel.la, que, com ja he dit, fan referència contínuament al món de la moda i la confecció i que descriuen d´una manera sublim la Barcelona de la post-guerra (i això em fa pensar en la precisa tasca de documentació i investigació que ha degut fer l´autora per poder escriure l´obra); el fet que els títols de cada capítol facin referència directa al que llegirem i que hi apareguin inclosos en la mateixa narració i que tots els capítols comencin amb un aire col·loquial i amè (com si l´Eulàlia ens estigués parlant directament a nosaltres), essent introduïts amb la conjunció “que” com, per exemple: “Que em moriria, es lamentaven, que no arribaria a fer els nou anys, anaven dient entre plors i pregàries.” (pàg. 21); el respecte amb el què ha tractat la figura de grans dissenyadors com Balenciaga o Pertegaz; la fantàstica i acurada edició de la Columna; la meravellosa portada; la fascinant història de la protagonista, que en cap moment es fa pesada, al contrari; l´optimisme amb què es clou la novel.la, just quan l´Eulàlia està a punt d´iniciar una nova vida, és a dir, “a punt d´estrena” (un gran títol amb una gran metàfora al darrera), deixant per fi un marit que no li ha aportat res a nivell personal i que l´ha arribat a anul·lar i tot...


I fins aquí la meva ressenya d´avui, perquè si continuo escrivint no em faig responsable dels “spoilers” que puguin sortir dels meus dits picant al PC... ;)


Cites:

“La meva, de vida, era com els punts fluixos d´un vestit embastat, que només l´assenyalaven, però que a la més petita estirada queien, es perdien sense remei.” (pàg. 22)


“En Tomàs m´oferia una bassa d´oli per surar suaument damunt les turbulències de la vida.” (pàg. 356)


“Que la moda era art, afirmava la Rosser, que un bon vestit era com una casa ben construïda, d´estructura sòlida, i que els elements decoratius, tal com feien l´escultura i la pintura amb l´arquitectura, havien d´aportar harmonia i bellesa.” (pàg. 388)


“Em vaig abocar a la feina per escapar-me de la meva vida.” (pàg. 403)


“Ni jo tampoc sóc pas la mateixa persona. Allunyada dels meus objectes estimats, em sento desposseïda d´identitat. (...) Butxaques escurades i ànima buida. La llibertat té un preu que no sé si podré pagar.” (pàg. 443)


“Tant de bo que la xarxa on em sento empresonada fos tan prima, que la pogués estripar en un no res i es deslliurés la meva vida.” (pàg. 469)


“(...) un gran modista ha de ser un arquitecte per a les línies, un escultor per a les formes, un pintor per als colors, un músic per a l´harmonia i un filòsof en el sentit de la mesura.” (pàg. 483)





Nota: Moltíssimes gràcies a la M. Carme i a l´editorial Columna per l´enviament de l´exemplar i per la confiança dipositada en “El meu raconet” i en mi mateixa. Ha estat una lectura realment apassionant i absorbent. :D



10 comentaris:

  1. hola,
    la verdad es que tiene muy buena pinta el libro, ahora tengo mucho acumulado pero me lo apuntare para mas adelante

    besos
    cdc

    ResponElimina
  2. Hola, guapi
    Pues la verdad es que me llama la atención, me gusta. Aleee apuntado queda para futuras lecturas

    Un saludazo Lou G de Gocce di Essenza BLOG ( CDC ) ��

    ResponElimina
  3. Hola!!!
    Soc Yukiro t'acabo de nominate. Et deixo aquí el enllaç.
    http://reep-timme.blogspot.com.es/2016/05/liebster-award.html
    Ens llegim!!!

    ResponElimina
  4. El tinc a la llista de pendents ;)

    ResponElimina
  5. Moltes gràcies pels vostres comentaris. La veritat és que el llibre m´ha agradat moltíssim. La ploma de la M. Carme és meravellosa. :)

    ResponElimina
  6. ¡Hola!
    Anotado. A ver si lo leo pronto.
    Una reseña sensacional.
    ¡Nos leemos! :-)

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...